Ja fa molts messos que no escric. No hi ha gaire temps a la vida de un anec petitó com jo i el Santi i la Marta tampoc parent. Tot ocupant li urdinador tot el dia. Els meus amos s’han comprat un cotxe nou, però hem sembla que l’han posat el mateix nom que a l’anterior.  Ara visc amb un lleonet que es diu “Arturito”, és molt maco, però diria que s’anyora massa la seva terra (ell és Africà). Jo també m’anyoro una mica els meus pares, tot i que no els he conegut mai, i aquesta foto m’ha posat melancolic:

He llegit que fa 26 x 20 x 32 metres, i que viu en el riu Loire a França. La Marta i el Santi aniran el mes que ve a Escocia, però a mi m’agradaria més anar a veure aquest patet tan gran que hem recorda al meu pare !!

Fins aviat !!

Aquest nadal m’han possat a treballar amb uns nanos que estan tot el dia quiets, fan una representació teatral del naixement de un nanu que es diu G-sus. Diuen que aquest és el tiu que nombrem quan algú estornuda, però no acabo de veure la relació. En fi, que m’han posat a treballar al damunt d’un galliner fent de gall major, jo els deia que un patet reial no podía fer aquestes feines, pero wenu, com a mai no em fan cas…

Després de estar un par de dies allà m’aborria molt, per el que vaig decidir -tot sol, s’ha de dir- que podia ascendir ràpidament a aquesta feina, amb lo qual, vaig crear un nou rei: el rei Mikelet !!! ji ji… el rei Mikelet habia de ser el millor rei de tots, aniria el primer de la fila i li donaria el millor regal al nen G-sus, un picu màgic que faria que tothom que estornudès no diguessin G-sus, sinò que dirien: Sal-ut !! Aquí podeu veure algunes fotus de la meva nova feina:

Res més guapos, només desitjar-vos a tots un Bon Nadalet!!! -de part del rei Mikelet-

Aquest cap de setmana he tingut una visita molt especial. Ha vingut a casa l’Azulito!! És més gran en persona que en fotografia però de seguida ens hem entès. Hem estat explicant-nos coses de la nostra vida… m’ha explicat els detalls del seu segrest i m’ha donat molta por!! Ara entenc perquè el Santi i la Marta hem tenen tot el dia vigilant la casa… es veu que hi han uns pelutchets molt perillosos!! En fi.. que ens hem juntat tota la colla i hem estat discutint a veure a qui votavem a les eleccions del dimecres que ve, pero es veu que el que a nosaltres ens agrada ja no està.

Després ens hem posat un disc del Diego Paqué, que el Santi a acabat de fer-li la web aquesta setmana i teniem curiositat d’escoltar algu del tiu aquest amb la guitarra. La música és una mica així (a mi m’agraden més uns rockerus molt cañerus que acaben de treure nou disc, a veure si me’n recordo del nom i us el dic..)

Res més.. Azulito’s torna demà al curre (com diu ell) i jo hem quedo aquí solet amb els ossus amorosus. Us deixo unes fotus molt boniques de lu bé que ens ho hem passat:

Doncs com us anava dient… Això, la casa del Santi i la Marta és molt gran i també han adoptat dos ossets de l’espècie “Yves Rocher”. Bé, això posa en una tira de roba que porten enganxada a aprop del cul. Els aneguets com som molt nets, no com els pavos, no necessitem tires de roba en el cul ni … Aix! Que se’m oblida: els ossus es diuen Xocolata i Milkibar. El Xocolata és un ós bru i el Milkibar, doncs blanquet com jo, però no com la neu, sinó un blanc més brut. Us he dit que no són massa nets? De fet no se com s’ho monten, però el Santi i la Marta sempre els tenen sobre del llit!! Quin morru!!! A vegades em fan enveja i tot. Ells em miren des del llit i em fan ganyotes i em treuen la llengua. Tontus! Buenu d’acord,… no sempre va així, a vegades juguem plegats: ells fan tombarelles i mentre jo canto (tinc uns “quacs” molt melòdics!), o quan es barallen faig d’arbrite … I un dia vam anar d’excursió a la tauleta de nit del Santi. Vam descobrir coses molt interessants: unes bosses de roba que es possen als peus (crec que li diuen “mitllons”), uns llençols de la nostra mida, … El Milkibar es volia quedar uns globets que havia trobat dins d’un caixa, però vam sentir que obrien la porta i vam haver de deixar-ho tot com vam poder. El Milkibar però diu que un dia hem de provar d’inflar-los per fer un viatge en globus! Jo he pensat que quan em creixin les aletes i aprengui a volar, ells em podran seguir amb els globus. Oi que és bona idea? Mireu una foto de tots 3: jo sóc el del mig!

Sóc el Mikelet, un “patet” blanc amb el ulls negres com dos olives (olives negres, és clar) que visc a Cerdanyola del Vallès. Bé, de fet no sé si sóc un patet (de raça de l’Ànade Reial) o bé un pollet de Cigne. A vegades penso que també sóc fill d’una Oca ben formosa, perque sóc molt guapo i blanc com la neu, però m’han dit els meus papes adoptius que quan em faci gran (quan arribi una cosa que es diu l’ “edat del pavo”) es veurà que sóc. De fet em sabria molt greu que al passar per l’edat del pavo em quedi convertit en un pavo, perquè els he vist i tenen un moc penjant del bec que no m’agrada gens! Penso que els pavos són una gent molt rara, i m’agraden més les races “ocu” o “patu”.

Bé, sigui com sigui, per ara estic amb els meus papes-humans, un mascle que es diu Santi i una famelleta que es diu Marta. El Santi, que és un informàtic molt bó, m’ha deixat escriure el meu propi “blog”. De fet jo volia un bloc, una cosa que té fulls que usa la Marta, però en Santi m’ha dit que això ja està desfasat i que si vull escriure, millor amb l’ordinador. A mí això de l’ordinador, aquesta caixa que fa màgia, m’encanta i vull ser informátic de gran, quan se’m hagi passat l’edat del paó reial. Per ara estic a casa del Santi i la Marta, vigilant la casa (o mini pis com diuen ells) mentres estan fent no-se-qué de “treballar”. Diuen que treballar és un rotllo, però no deu ser per tant, perquè abans d’anar a “treballar” estan tristos, i quan tornen, a la tarda, estan contents!! La raça dels humans és molt estranya… és millor ser un pollet d’alguna espècie sense mocs al bec.