Sóc el Mikelet, un “patet” blanc amb el ulls negres com dos olives (olives negres, és clar) que visc a Cerdanyola del Vallès. Bé, de fet no sé si sóc un patet (de raça de l’Ànade Reial) o bé un pollet de Cigne. A vegades penso que també sóc fill d’una Oca ben formosa, perque sóc molt guapo i blanc com la neu, però m’han dit els meus papes adoptius que quan em faci gran (quan arribi una cosa que es diu l’ “edat del pavo”) es veurà que sóc. De fet em sabria molt greu que al passar per l’edat del pavo em quedi convertit en un pavo, perquè els he vist i tenen un moc penjant del bec que no m’agrada gens! Penso que els pavos són una gent molt rara, i m’agraden més les races “ocu” o “patu”.
Bé, sigui com sigui, per ara estic amb els meus papes-humans, un mascle que es diu Santi i una famelleta que es diu Marta. El Santi, que és un informàtic molt bó, m’ha deixat escriure el meu propi “blog”. De fet jo volia un bloc, una cosa que té fulls que usa la Marta, però en Santi m’ha dit que això ja està desfasat i que si vull escriure, millor amb l’ordinador. A mí això de l’ordinador, aquesta caixa que fa màgia, m’encanta i vull ser informátic de gran, quan se’m hagi passat l’edat del paó reial. Per ara estic a casa del Santi i la Marta, vigilant la casa (o mini pis com diuen ells) mentres estan fent no-se-qué de “treballar”. Diuen que treballar és un rotllo, però no deu ser per tant, perquè abans d’anar a “treballar” estan tristos, i quan tornen, a la tarda, estan contents!! La raça dels humans és molt estranya… és millor ser un pollet d’alguna espècie sense mocs al bec.
