Els “ossus” de l’Ives Roxer

Doncs com us anava dient… Això, la casa del Santi i la Marta és molt gran i també han adoptat dos ossets de l’espècie “Yves Rocher”. Bé, això posa en una tira de roba que porten enganxada a aprop del cul. Els aneguets com som molt nets, no com els pavos, no necessitem tires de roba en el cul ni … Aix! Que se’m oblida: els ossus es diuen Xocolata i Milkibar. El Xocolata és un ós bru i el Milkibar, doncs blanquet com jo, però no com la neu, sinó un blanc més brut. Us he dit que no són massa nets? De fet no se com s’ho monten, però el Santi i la Marta sempre els tenen sobre del llit!! Quin morru!!! A vegades em fan enveja i tot. Ells em miren des del llit i em fan ganyotes i em treuen la llengua. Tontus! Buenu d’acord,… no sempre va així, a vegades juguem plegats: ells fan tombarelles i mentre jo canto (tinc uns “quacs” molt melòdics!), o quan es barallen faig d’arbrite … I un dia vam anar d’excursió a la tauleta de nit del Santi. Vam descobrir coses molt interessants: unes bosses de roba que es possen als peus (crec que li diuen “mitllons”), uns llençols de la nostra mida, … El Milkibar es volia quedar uns globets que havia trobat dins d’un caixa, però vam sentir que obrien la porta i vam haver de deixar-ho tot com vam poder. El Milkibar però diu que un dia hem de provar d’inflar-los per fer un viatge en globus! Jo he pensat que quan em creixin les aletes i aprengui a volar, ells em podran seguir amb els globus. Oi que és bona idea? Mireu una foto de tots 3: jo sóc el del mig!